Fotografies
Noi:
Ja no puc més!
Per què?
Ho havia de fer!
Fora!!!
Puc aguantar l’ombra d’aquests barrots i les parets de la cel·la,
puc ser insultat i torturat en aquest pou criminal,
però no suporto més aquesta veu que em rosega les entranyes,
que cada nit fa del meu llit el taüt d’un funeral.
Vaig fer bé!
Si no l’hagués matat,
seria per la mare
per qui hauren de plorar.
Recordo velles imatges, fotografies,
moments oblidas que avui semblen d’una altra vida:
una bici sense rodetes, olor de cine i crispetes,
com em consolava quan el gelat queia per terra,
com veure el món des de l’aire pujat a les seves espatlles,
com em prometia que sempre el tindria al costat.
Al costat…
I la mare era feliç,
Quan ell la mirava semblava que res no existís…
L’estimava.
Veus:
El vas matar!
Noi:
Per la mare!
Veus:
El vas matar!
Noi:
Fora!!!
Veus:
El vas matar… El vas matar…
Noi:
Ella tenia marcat a la cara el senyal de l’aliança
que el seu marit portava al dit des que un dia va jurar
que eternament junt amb ella estaria i que la protegiria.
Però com protegir quan era el verí que la feia agonitzar?
El seu dolor
va ser més fort que jo.
Era la única sortida,
no hi havia més opcions.
Veus:
Assassí! Assassí!
Noi:
No, no, no hi havia més opcions…
I la mare serà feliç
quan per fi arribi el dia que surti d’aquí.
Autor(es): Projecte 34
