Fronteres de colors
Treu paper la mà innocent, surt el iot cap a ponent
La pell més fosca fa de timoner
Remant els altres fan la guitza al vent
Cel d’argent, i el llamp diu prou, tretze cors van plens de por
La nina embarassada en un racó,
L’escuma ja embolcalla el seu amor
Negra pell, negra flor, que es marceix de matinada
No hi ha lloc per a tothom la frontera és de colors
més enllà del teu món veus la gent alliberada
No hi ha un sol molt més lluent que el que portes dins teu
Terra al fons i un crit al vent, l’esperança es fa evident
La boira fuig d’estudi per moments
La nina s’acarona el ventre ple
La barcassa engresca al mar, la juguesca s’ha iniciat
Les ones, mossegant penya-segats,
S’emporten dotze foscos enlluernats
Negra pell, negra flor, que es marceix de matinada
No hi ha lloc per a tothom la frontera és de colors
més enllà del teu món veus la gent alliberada
No hi ha un sol molt més lluent que el que portes dins teu
La llavor neix al port i la nina s’acomiada
Negra pell, negra flor, t’ha salvat l’escuma blanca
Adoptat i canviat de món és la pell la teva marca
I amb el temps cercaràs al mar la teva gent
