Fugir endavant
El teu cos i el teu somriure
demostren que ets important
i que junts podrem sortir-ne
i que junts hi veurem clar.
Adormits sota la pluja,
jo et recordo en un sofà
i enmig de tantes mentides
l'aigua quasi ens va ofegar.
Vam sortir-ne victoriosos
i exaltats vam caminar,
cap a un lloc on s'hi pot viure
amagats però sense espants.
Abraçats, les coses clares,
això no pot parar mai.
I el moment en què vas caure
vaig tenir temps d'agafar
una mà que em demanava
que aguantés fins més enllà.
Que aguantéssim les mirades,
que aguantéssim tots els mals.
I just quan ja t'ofegaves
vaig saber que no era tard:
pren tot l'aire, fort, i crida.
Veus la llum just al final?
Estem dins d'una piscina,
crec que vius a un pis massa alt,
no veig clara la sortida
i em sento, sovint, malalt.
Ves mirant com defugíem
tots aquells moments estranys.
Ves mirant, si pots, i oblida
perquè avui tot va endavant.
Viu el món que són dues vides,
viu la vida sense enganys
i si vols després m'expliques
com vas caure en els paranys,
quan l'aigua al coll t'asfixiava,
quan vas voler-me ajudar,
tots els anys de calma antiga,
quan et vaig donar la mà.
I no vaig deixar de creure
mai en tu, ni un sol instant,
quan les coses funcionaven
però això ja és molt suposar.
Que després de la tempesta
moltres d'altres en vindran.
Seguirem mirant enrere
per després poder avançar.
Seguirem mirant a terra
de reüll per si de cas.
No fos cas que et despitessis,
no fos cas que fos veritat.
Si de cas caminem tristos,
si de cas caminem ras.
Per camins, florits, de pedra,
per camins, florits, de glaç.
