Funàmbuls
A poc a poquet per la corda més alta,
es llepen les urpes lleons i panteres.
Esperen, esperen que el peu ensopegui.
–Volar, volaríem si tu m'ho diguessis.
Els músics que bufen ja fan salivera,
repiquen tambors i ressonen trompetes.
Esperen, esperen que el peu ensopegui.
–Volar, volaríem si me n'ensenyessis.
Els micos, que ho saben, s'ho miren amb pena,
el nan ara talla la xarxa d’empara.
Esperen, esperen que el peu ensopegui.
–Volar, volaríem si tu m'empentessis.
–Tu i jo ben enlaire fem passos de gràcia.
La dona barbuda s'arrenca la barba.
Esperen, esperen que el peu ensopegui.
–Volar, volaríem si tu ho demanessis.
Faquir que estossega, escup una daga!
Ell vol que rellisquis, fa anys t'estimava!
Esperen, esperen que el peu ensopegui.
–Volar, volaríem si tu em captivessis.
–El cor ens fa mal i farem les maletes;
anirem ben lluny i ningú ens podrà veure.
Esperen, esperen que el peu ensopegui.
–Volar, volaríem si tu m'ho cantessis.
La lluna s'ho mira, banderes voleien.
La bruixa amb la bola en diu vaticinis.
Esperen, esperen que el peu ensopegui.
–Volar, volaríem si tu m'ho ballessis.
–Ningú ens veurà caure, amor dels meus dies,
tot just quan serem a l'escala més alta.
Esperen, esperen que el peu ensopegui.
–Volar, volaríem si tu m'abracessis.
