Fusta
Recito ho’oponopono,
odis em desgasten del tot,
per si venen, per si venen
figures de mud,
he mirat les tiges del cantó,
contorn.
Veu lletres escrites al front,
el comportament dels coloms
li recorda, li recorda
massa al de tots,
caminen i no aixequen el vol,
control.
Ara no li parlen mai,
recull fusta per un rai,
quatre branques, molt estret, no gaire espai,
les ha tallat amb kunai,
alright, alright, alright,
escorça de bonsai.
Quarta lliçó del sensei,
de les plantes al remei,
amb la mà tapa la lluna, Galilei,
la cara toca el jersei,
away, away, away,
del sofà llit a Taipei.
Autor(es): ,Nu Drama
