Gaim

Miquel Mariano

GAIM era un pirata,
bon corsari menorquí,
que fa segles batallava
sense treva ni respit,
mar i terra navegava
per al poble protegir.

GAIM atresorava
la miroia de l’entorn,
gentils talaiots trepava
just es deixondia el jorn,
el tremp inerme empunyava,
mai no defugia el born.

Pirata valent,
ets lluita obstinada,
record infinit.
Corsari fidel,
ets fruita perenne,
rapsòdia d’antany.

GAIM sols anhelava
veure el camp tot treballat
on la tanca paredada,
que és la vida i el llegat,
encaràs, inalterada,
la imminent modernitat.

GAIM representava
vincle, força i protecció,
la mà que foragitava
amb el nervi de la unió
el bergant que traginava
qualsevol mala intenció.

GAIM s’arredossava
entre penyes i humitat,
mentre el temps, furiós, restava
el seu cos vell i cansat
i en mans dels illencs deixava
el camí que havia forjat.