Gateta
Del món dels "de posibles "
n´era la senyora
que amanyagava
la gata-d´angora-i-de-pel-moixí-i-mirada trista,
com un carall en mans de puta fina
a tres mil euros la nit.
La gata, embolcallada amb luxe,
esmorzava
xocolata amb nata,
com la senyora,
els matins dels diumenges de sol
Gateta!!
Tresor meu - mèu!- gata d´amor !
Ai! Gateta !
Gateta !!
T´estimo (ti voglio)
Te quiero (Je t´aime)
I love you ! (I love you !)
Però la gata emmalaltia
al xalet on vivia
d´un empatx sensacional
de carícies i petons al coll i mossegades
com un gigoló en mans d´una insaciable dama
generosa en carns... i en anys
i al final la gata és morta
i ben enterrada
i ,sobretot, molt plorada.
Costarà oblidar-la ...
...però amb el temps,
vindrà un altre amor:
una bella siamesa
immortal,
plena de passió.
Són tan maques I si són tan riques i també són tan tendres
i són tan amoroses aquestes mixetes "libidiúniques" són!
T´emplenen el cos . Són tant pitufitaires... I, més que les persones,
Fan tanta companyia... T´eleven l´ autoestima comprenen a cor què vols
Gateta !
Gateta !!
Gateta !!!
Gateta!!!!!!!!!
Autor(es): Carles Hereu
