Gisèle
Deixo el barri del luxe
al fons del pedregar,
m’apropo amb metro un dimarts
com fèiem sempre abans,
al mercat dels Encants,
que sempre et va agradar.Gent que mira.
Gent que busca.
Gent d’aprop.
Gent que compra roba
i roba allò que pot.
Gent que fuig del foc
com fa molt temps tu i jo.Gisèle, on sóc?
Perdut al mercat
on tot ha canviat.
Gisèle, on sóc?
Perdut als Encants
i et tinc sempre al cap.M’he venut els discos
que no escolto mai,
enrera queden sons trillats,
he mirat a terra
quan t’he vist passar.Que brutal estaves!
El sol radiant,
elegant, senzilla
com sempre has estat.
Et diria tantes coses
però han passat ja els anys.Gisèle, on sóc? (..)T’he vist marxar
i m’ha faltat valor
per frenar-te i dir-te
que la nit no em vol,
que tu em duus el sol
“Here comes the sun”I de nou a casa
tan lluny de casa
em persegueix l’ombra
dels meus pensaments
que m’obsessionen,
ara mateix t’escric per dir-teGisèle, on sóc? (…)Gisèle, on sóc?
Perdut al mercat
on tot ha canviat.
Amor, on sóc?
