Glaucoma
Brilla la llum del carrer que més m'estimo.
Sembla de colors si la miro fixament.
Sembla que es mogui i em fa sentir indefens,
sol, tristament i en va... brilla intermitent.
El sol l'apaga fins que l'esgota
i es torna cega com el glaucoma.
El sol l'apaga fins que l'esborra
i es torna blanca com el glaucoma.
És la llum dels meus moments,
els més corrents i grisos.
És la llum que m'ha adonat d'allò que més respiro:
l'alè d'un sospir concret,d'una ironia falsa,
d'un petit calfred de l'ànima, negra d'ombra i de misteri.
El sol l'apaga fins que l'esgota
i es torna cega com el glaucoma.
El sol l'apaga fins que l'esborra
i es torna blanca com el glaucoma.
Autor(es): Lluís Costabella
