Gots de vi, roseta blanca
Set anys he estat lluny de casa,
set anys he voltat pel món,
després de dar moltes voltes
ja, per fi, he tornat al Born.
He vingut a casa teva,
hi he vingut quasi corrent,
he vingut perquè em cal veure't:
només de tu estic pendent.
He vist, en trucar la porta
massa deixat el jardí,
m'ha semblat que no hi series,
no el solies tenir així.
Gots de vi, roseta blanca,
gots de vi per recordar;
gots de vi per oblidar-te,
gots de vi per no plorar.
M'han explicat les veïnes
que tu t'havies casat
i, en no anar-te bé les coses
ja l'havies separat.
Que passaves temporades
al poble, d'on som tots dos,
i que tenies un crio
de tres anys, gros i ufanós.
Que el pobre nen, sense pare...
jo les he deixat parlant.
He agafat la carretera
i al poble he vingut volant.
He fet els carrers, la plaça
tot ho he trobat desert;
és com un vaixell fantasma,
com un somni, però despert.
Abans de venir a trobar-te
he anat resseguint els llocs,
els que amb tu sempre associo,
rerefons dels nostres jocs:
el carreró de l'església,
l'escala del campanar...
encara hi floreix l'espígol
al camí que va al fossar.
He vingut a casa teva
i m'has rebut a peu dret;
m'he adonat en poca estona,
dels canvis que els dos hem fet.
Hi ha un abim entre nosaltres,
de tant que ens hem distanciat;
tu has viscut el dia a dia,
jo ancorat en el passat.
Jo que venia amb projectes
disposat a lligar caps;
volia fer tantes coses...
però només em surten nyaps.
Autor(es): Jaume Arnella,Popular/ Simone Lambregts
