Guerra amb el temps
Quan veig que tot el que es fa gran no dura
en perfecció ni el més breu dels moments,
que aquest vast escenari és impostura
sota el secret dels astres influents;
quan veig que l'home com la planta creix,
pel cel mateix exaltat i execrat,
i perd la saba jove, i ja decreix,
i du vestits que tothom ha oblidat...
Llavors, concebre aquest estat que muda
te'm mostra jove i ric a la mirada,
on el temps erm batalla en la caiguda
per tornar el dia jove en nit tancada.
I jo, en guerra amb el temps, t'estimo a tu
i nou t'empelto mentre se t'endú.
