Guerra
El terra està impregnat de sang,
dels arbres no broten més fulles.
Guerra, el record que no s'amaga
en un calaix de l'esperança
que t'inquieta i amenaça
els teus petits.
Centenars de morts es la resposta,
ningú somriu, avui cal tirar endavant.
I un nen petit pregunta a sa mare
i ella respon, amb una llàgrima
que ofega els ideals.
Em sembla perfecte
que el teu record no apagui aquella espelma.
I em sembla perfecte
que el teu poder s'esborri amb la tendresa.
La lluna deixa de brillar,
la terra no dona més voltes.
Guerra, els acords que desentonen
melodies de justícia
que estimulen i refugien
els sentits.
El terra està impregnat de sang,
dels arbres no broten fulles,
la lluna deixa de brillar,
la terra no dona més voltes.
I junts conclouen que les victòries,
no donen forces, no donen glòria,
no sempre es guanyen, amb la veritat.
Avui estàs preciosa i els teus ulls
m'omplen de goig
però no se si val la pena
tal i com va el món.
Em sembla, perfecte
que el teu record no apagui aquella espelma.
I em sembla perfecte
que el teu poder s'esborri amb la tendresa.
La cendra no tornar a cremar,
la pluja no renova els somnis,
les aus oculten el seu cant,
les runes s'alcen en memòria.
I junts conclouen que les victòries,
no donen forces, no donen glòria,
no sempre es guanyen amb la veritat.
