Has acabat malament
tu sempre m'explicaves
que no necessitaves
ningú al teu costat
tan independent i fort
autosuficient i lliure
segons deies no fa tant.
Ara que et va malament
veus l'errada clarament
i et desesperes.
Però el teu orgull ferit
estaria avergonyit
de reconèixer
que has acabat malament.
Deies que era una utopia
creure en el que jo volia
sempre vas tenir-ho clar.
Preferies comformar-te,
viure bé sense queixar-te
i fer allò que tothom fa.
Però t'han trepitjat a tu
i ara estàs buscant algú
que et protegeixi.
Espavila't, ho tens cru,
no t'ajudarà ningú
per més que et queixis:
has acabat malament
deies que res t'importava
i el somriure confirmava
la teva vida de mel.
No tenies cap creença,
imparcial fins la indecència
i més fred que un bloc de gel.
Però ara que et mors per moments,
fas anar a buscar al mossen
de correguda
perquè et doni els sacraments
quan per tu és igual que et fes
la manicura:
has acabat malament
Autor(es): Joan Francesc Dalmau