Heroïna de Montserrat
A la serra surt la fosca, alzines i roquissars,
ombres brutes pertorbades, monstres grisos empipats,
ulls que sagnen sense cara, les males arts dels sofrents,
però una dona no tremola quan camina amb pas valent.
Sota un arbre s'ha aturat, hi divisa més enllà,
s'obre una porta invisible, amb ullals de carn i sang.
I a un senyor que n'escapava se li emporta mitja mà,
sort que arriba l'heroïna per salvar-lo de tot mal.
Jo sóc la dona més forta i valenta, l'heroïna de Montserrat,
no m'atueixen ni llamps ni turmentes, corro pels penya-segats.
Però les llegendes que de mi s'expliquen no riuen ni viuen amb prou veritat, jo sóc la dona més forta i valenta, l'heroïna de Montserrat.
