Heroi còmic
Sona el telèfon darrera seu,
desesperada és la veu que ara escolta,
sembla que era l'última nit.
Trenca les formes violentament,
jaqueta negra a l'esquena
i surt al carrer, ja no hi perd res.
Ara les nits són de glòria,
ell brilla damunt la història,
com un heroi dintre d'un còmic.
Per què estàs quiet?
qui et va dibuixar?
d'aquí no et pots moure,
et sents ofegat.
De pressa estudia la situació,
mira de trobar una solució,
queda una pàgina d'aquí al final.
Sona el telèfon un altre cop,
desesperada és la sort que potser espera,
deixar de ser sempre una il·lusió.
Per què ets aquí?
amb qui vols parlar?
d'aquí no et pots moure,
et volen matar.
"No em toquis", ell deia,
mentre el voltaven per l'esquena,
"qui ho va fer?", ell deia,
vénen per darrera!, darrera!, darrera!
Ara les nits són de glòria,
ell brilla damunt la història,
com un heroi dintre d'un còmic.
La lluna amagava els fets,
la pluja queia sobre un cos humit,
algú assassinat al mig del pas.
Sembla que era el nostre amic
que aconseguia el seu negre desig,
deixar de ser un heroi de còmic.
Autor(es): Xavi Boronat
