Hindenburg, segona versió
El sol tardà s'entreveia
pels vidres de la cabina.
Nova York navegava
sota l'aire que ens duia.
Dins l'immensitat de plata
érem el centre del món.
Gent surant pels carrers,
gratacels vora l'Atlàntic.
Els vaixells reposaven
admirant-nos des del passat.
Un passat descrit en termes
de balística i electricitat.
La jerarquia dels núvols
ens esperava prop del destí.
El destí ens esperava
en un gris d'impossibilitat.
Hores de vol en cercle,
vam decidir que ho intentaríem.
Dos viratges massa tancats,
anàvem amb dotze hores de retard.
Fuita d'hidrogen, perill d'estàtica,
popa baixant alarmantment.
Un foc començant sense atenció,
càmeres filmant des de terra,
flama visible, érem atrapats,
dipòsits d'aigua rebentant-se.
Gravetat des de quinze metres,
no vaig ser a temps.
