Home amb esperança

Xavier Ribalta

Acabarem algun dia, potser demà
amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina,
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills, parits sense dolor.
el com i el per que de cada cosa,
i els baixarem al carrer, sense temor,
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra,
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil,
esquivant tempestes i roques altives,
i s'endura tot l'or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar, i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l'espatlla un sarró amb eines i amb libres,
als ulls un esclat d'alegria,
i l'esperança en els homes i en els dies.