Honrança

Esteve Martí

Enfrontats al costerut paper
en blanc on s’hi cobeja l’etern
miratge del broll del primer vers,
com hostes atorrollats a l’erm
sorramoll dels verbs, ens capbussem
en les paraules sobreïxents
de poemes sorgits de la ment
de nostrats poetes referents.

I ens adonem com de lluny estem
tu i jo, d’ell, llegint el seu text
que sents que t’atrapa des del bes
del primer vers, que t’envolta i et
sedueix, mot a mot, vers a vers,
com brandit per hipnòtiques serps
que se’t recargolen a la pell
amb els suaus anells del seu verb.

Et percebo molt a prop, Miquel,
jo, tan llunyà, i tu, tan proper.