Hora foscant
És tard, els camins ja no em
tempten.-
I us sé, del verger dins del clos,
oh dies, oh fulles, oh flors!
caiguts, trepitjats en la boira,
Mes passes es tornen furtives
com d'un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S'escampa la nit invencible,
mar d'illes que son solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.
Autor(es): Josep Carner,Guillem Rigol
