Hvala, Pt. 1

Ós bru

Sota l’ombra d’un om, a la vora d’un llac,
jèiem extenuats d’aquell infinit prat.
El laberint ja era lluny, però aquell sol com un puny
ens sotmetia el pas per camins sense rumb.
Què hi ha entre les dunes de verd?
Un oasi enmig del paisatge constant.

Un rugit penetrant de cop ens despertà.
Era una ombra animal planejant sobre els nostres caps.
I la bèstia aterrà, suscitant inquietud,
com d’aspecte felí, estranyament familiar.

El magnetisme dels teus ulls,
les melodies dels teus mots,
em criden a muntar al teu llom.

Perseverant et començo a escalar.
I finalment m’incorporo abraçant-te ben fort.
I tu m’ensenyes a volar amb un gran salt!