Hotel Terrassa
Sopant en un hotel
de la mateixa ciutat on vivim.
Se’m fa estrany però de moment
m’interessa la conversa (que estem tenint).
La sala és tan d’hotel…
Que sembla que siguem tan lluny d’aquí…
Que tu no sembles tu
i jo no semblo jo,
encara que hi hagi escrit el menú en català.
Ai! Reina Victòria! Ens estava esperant!
Que et tingués a un pam!
Per caure a les urpes de la teva olor!!
Pintures de vedettes,
vegetals de plàstic sota la pols
daurada per les nits
que us varen fer avis dels nostres fills.
Em sorprenen els detalls,
me n’adono que em distrec,
m’he perdut el desenllaç
de la crònica melodramàtica.
D’un “paio” així com jo
que va trinxar-te el cor…
Avises amb molta classe que has patit massa.
Ai! Reina Victòria! Ens estava esperant!
Que et tingués a un pam!
per caure a les urpes de
la teva olor!!
Autor(es): Gerard de Pablo
