Iaio
Recordo aventures i històries, que hem contaves iaio,
de quan eres jove i passaves mitja vida al camp.
Trossets de records ben presents en aquestes contrades,
la feina i els treballs que vas fer amb les teves pròpies mans.
Camino per terres resseques del tot oblidades,
camino per marges de pedra que estan mig caiguts.
Contemplo els conreus que ara s'han convertit en boscatge,
vestigis d'un món i un passat que mai va ser vençut.
I com t'has anat fent vell, veient com es perd la terra
I com t'has anat fent vell, veient que no hi ha futur.
Que la vida va molt ràpid ja no res és com abans,
que la vida va molt ràpid i ningú la sap frenar.
Records i cançons que ens ompliran el cor de paraules,
de sàvies promeses, històries i de bons consells.
Un camí que comença agafat del braç de les proeses,
són molts anys de revolta on tots hi deixàvem la pell.
Aquelles vesprades que ens passaven mirant la lluna,
ploraves perquè els nostres somnis se'ls enduia el vent.
Tornaran a brotar aquells estels que et servien de guia,
dibuixant un somriure creixent amb el batec latent.
I com t'has anat fent vell, veient com es perd la terra
I com t'has anat fent vell, veient que no hi ha futur.
Que la vida va molt ràpid ja no res és com abans,
que la vida va molt ràpid i ningú la sap frenar.
I si aixequessin el cap tots aquells que et van ensenyar coses,
pensarien que allò que contemplen no és el que et van deixar.
que la terra el fruit han de ser per aquells que treballen,
no pot ser que s'oblidin d'aquells que treballen el camp.
