I el món és trist

Despertadors atòmics

Fa una nit vermella sota el pont
Fa una lluna que intimida tot
La miro però no em veu
I jo l'estimo tant que el món és trist.

Des d'aquest meu lloc la Lluna és dalt
Du sabates de pols blanca i sang
I jo voldria dir-li aquesta nit
Els versos més bonics que es poden dir

Els pinto a les parets
Que "jo t'estimo tant que el món és trist".

Fa una lluna clara i una nit vermella
Duc una dona dins del cap
He decidit robar-la i ja no brilla entera
I al cel només queda un forat
La nit és tenebrosa, un sembrat d'espants
És un camp de lladres
I els de la secreta em trepitgen els talons
A la fuga jo i les meves ganes
A tot gas d'un Seat vermell duc la lluna a la guantera
I no creguis que és una dona preciosa
És un puny de terra vella i fa molta llum

I duc tantes nits en vetlla
Hauria de dormir un poc
Però em pot més la usura
De robar-li al món la lluna
Estic pensant en quants diners em daran
Per tornar-la sencera
I mentre espero una trucada de Nacions Unides
Sobrevisc a base de cafè i pastilles

I tinc la seva llum
I jo l'estimo tant que el món és trist