Illa de Llatzaret
Tornaré a tu, terra meva,
que ets la matriu i el fossar,
honest si puc, mans plegades,
per rebre el teu bes de pau.
No portaré més presents
dels que tu em vares donar:
un grapat de sal molt aspra,
un poc d’aigua, un poc de fang.
Per les ventures foranes,
mare, no em preguntes mai:
l’home que sóc no s’explica
ni el seu camí, ni el seu cant.
Buscaré dins el teu ventre
obscurs records minerals
de pluges que no eren pluges,
ni era temps, ni era la mar.
I quan no em sentis fill pròdig,
ni extern a la teva llar,
deixa’m ser pols, mare meva,
pols d’estiu d’aquest ermàs.
Autor(es): Francesc Llinàs,Ricard Ramisa
