Il·lusió
I si sents un retruc suau, que en la distància va minvant,
serà el cor d'un servidor abandonant tota il·lusió…
I de sobte em veus plorar. No m'imagino un desenllaç
que em permeti revifar.
I de sobte em veus plorar, perquè no diviso un desenllaç
que em permeti remuntar.
Dins la foscor, jo vaig cavant…
Sento la buidor d'un etern instant.
Dins la foscor, jo vaig cavant…
una immensa por va martiritzant.
Però, tot d'una, tu emergeixes i jo respiro
i el que semblava un final insinua un nou inici.
L'Esperança L'esperança no té preu, modera el teu vici.
Una abraçada gegant esfondrà tot perjudici.
Neix la claror al meu voltant,
un suau resplendor m'anirà salvant.
Neix la claror al meu voltant,
un suau resplendor..
I si sents un retruc suau que en la distància va augmentant,
serà el cor d'un servidor recuperant tota il·.lusió...
Autor(es): Albert Freixas
