...i Madrid descansa al meu costat

Elies

Sóc en un estudi nou
- i Madrid descansa al meu costat -
és petit i molt bonic
des d'ací veig part de la ciutat.

I a tres-cents i escaig quilòmetres
aguaita el mar Paiporta
on fa ja 30 anys vaig vindre al món.

Vaig fugir als desset anys
de Paiporta a la llibertat,
la maleta plena de cançons
de preguntes i il.lusions.

Per l'exèrcit vaig passar
on en compte d'hòmens trobí horrors,
dements violents i molt d'absurd
l'absurd que mata i mai a qui jo hagués volgut.

I el mar amb el seu núvol blanc
aguaita la pau de Paiporta
on la clara llum reposa als camps:
jo no he nascut per a l'odi sinó per a l'amor.

Vaig trobar un gran amor
i junts vàrem descobrir el món,
vam tastar el mal i el bé
i també l'infern que acabà amb ell.

Sempre he buscat a Déu
dins de mi i en els ulls dels demés,
tinc converses amb els estels
i una nit em van contar el vell secret.

I el mar amb el seu núvol blanc
aguaita la pau de Paiporta
on la clara llum reposa als camps:
jo no he nascut per a l'odi sinó per a l'amor,
jo no he nascut per a l'odi sinó per a l'amor.

Ja he estrenat treballs i amors
ja fa temps deixí els mili-porcs,
estudie a la Universitat
i a València se'm prohibeix cantar.

Alce el cap i veig el món
com m'agrada escriure i fer cançons,
visc i sóc en temps finit
i el que ara sent és el miracle d'estar viu.

I el mar...
jo no he nascut per a l'odi sinó per a l'amor,
jo no he nascut per a l'odi sinó per a l'amor,
jo no he nascut per a l'odi sinó per a l'amor.