Inquietuds
Sovint la pluja sap el nom
de la més íntima inquietud
del més lleuger batec del cor
de la més tènue incertitud
I quan et canses de lluitar
i creus que seria millor morir
deixar-ho tot i abandonar
saps que aquest no és el camí
Quan et cansis de lluitar
Respira a fons els aires de plena llibertat
sigues només un ser humà
i aprèn de cada experiència
I deixa obertes les finestres del pensament
perquè t'arribi en un moment
una alenada de tendresa
Autor(es): Pere Vilaregut Montmany
