Insomni

Es Reboster

Ja mai sé si riure o plorar,
sempre tenc por de deixar
el meu cos,
abandonar el que sent el cor
i tornar a dubtar d'aquest món

Somriures d'esperança

Ja no se com puc
arribar-me a aturar
aquesta història
no em podrà fer mal.

Ja no sé si ofeg
o m'han d'ofegar,
aquesta tristesa
no em podrà fer mal

Abandon el ser i apareix l'estat
són verbs passius en hora punta,
Establir , de nou , per fi aquí
el congrés d'esdevenir

Insomni d'existència.