I qui sóc jo?
I qui sóc jo,
per desfer la teranyina que ens enganxa en cada pas?
I qui sóc jo,
per trencar-la amb grans tenalles, per matar al seu creador?
Si ni tan sols
sóc capaç de fer l'escala que ens transporti fins al sòl,
i a més a més tampoc
sé cercar pals i baranes per fer-vos un nou món.
I és que no no no no,
sé del cert si rere els núvols realment s'hi amaga el Sol
perquè potser que, cansat d'esperar,
hagi fugit, lluny del nostre món.
I ara que jo
representa que posseeixo la veritat més gran del món,
sento la por
de cridar-la en veu ben alta, de dir: Ei, que ja ni ha prou!
Perquè el meu cor
em diu que simplement seria tornar a caure en l'avarícia d'imposar el que un vol,
Trencar de les mans cadenes per desprès lligar-te els peus.
I és que no no no no,
sé del cert si rere els núvols realment s'hi amaga el Sol
perquè potser que, cansat d'esperar,
hagi fugit, lluny del nostre món.
I l'horitzó,
el lloc on jo sempre fixava els meus ulls plens d'il·lusió
es va anar desdibuixant,
al adonar-me que la vida es manifesta al meu voltant.
I que de res no em val
aquella guia universal per fer camí a l'eternitat,
sinó que tan se val...
volem tots per les contrades d'aquest món ple de contrast!
I és que no no no no,
sé del cert si rere els núvols realment s'hi amaga el Sol
perquè potser que, cansat d'esperar, hagi fugit, lluny del nostre món.
