I Roger de Llúria mirant...

Gerard Sesé

No ha passat ni una hora
que ja em tens encantat.

En un banc de la Rambla Nova
amb Roger de Llúria mirant.

M’he fos dins dels teus ulls,
ho he sentit a l’instant.

Seduir-te és el que vull,
no sé què m’està passant.

Vull que el món desaparegui
i canviar el teu apreci
per amor...

Ja ha passat un any i mig
d’aquells moments afortunats.

Estic bé, no em sento trist,
però em té molt capficat.

Com pot ser que no hagi
sentit res més igual?

Per més cites que faci,
no passen “d’allò sexual”

Si Cupido em dispara,
per què no apunta l’altre,
també...?

I un cop ja ha passat el cop
només hi ha un fet que em tortura:
el neguit de no saber
el que haguéssim pogut ser...!

I a vegades quan passejo
i torno a veure aquell banc.

M’hi assec i, pensant, em quedo
amb Roger de Llúria mirant...

Si Cupido em dispara,
per què no apunta l’altre,
també...?

També!