I una llum

Carles Enguix

Lluna del somni estimat.
Pluja dels núvols viatgers.
Enceneu sentiments per tots aquells
abruptes carrers.

Obligueu la xicalla a cercar
irreverents recers.

I els coloms abatuts
s'enlairaran pels antics i
viciosos ponts.
I uns sorolls,
(sorolls de cotxes i busos),
moribunds,
(en l'hora dels moments obtusos),
s'encastaran complaents
en les romàntiques fonts.

Milers de bars i racons acolliran
a veu dels ferits d'amor
i dels desesperats.

I una llum en la nit,
calmaré suaument la força del desig.
I un clavell,
(senyal de puta adolorida),
esquifit,
(que no perdona a la vida),
penjaré de la front del malparit.

La música en els carrerons embolcallaré
les ombres que corren,
des del fons de l'obscuritat.

I així tot, elucubrant
cada nota del temps
d'un rellotge aturat.
Cada gest,
(batec de membres carnosos),
cada instant,
(recorreran la pell a mossos),
obturaran tota eixida per on escapar.