Ja n'hi ha prou...
Ja n'hi ha prou de ser tan circumspecte
és hora ja de fer el que vulgui fer
sense anar per la vida amb revolteris
davant ningú no em vull captenir més
Ja n'estic fart de tants i tants d'obstacles
que em feren créixer esmús i esquiterell
i d'apropar-me al goig ple de temences
com si el plaer fos d'altri i no fos meu
Vull pecar molt de totes les maneres
a contrapèl de tots els manaments
des d'ara dic que mentre tengui vida
per molt que m'assetgeu amb bons consells
vull dur la meva ossada reblanida
per la conducta més concupiscent
no som a temps de fer-ho cap enrere
però cap envant sí que hi seré
Vull una aurora boreal de gaudis
amb la qual viure un nou sentit del temps
si no em seguiu prest us perdré de vista
si em criticau cantant m'eixordaré
No vull ser més, com sou, una desgràcia
de núvols desinflats i reticents
dels plaer no fruïts, raca insensata,
un dia en respondreu davant els Déus.
