Ja no estic sol
He passat molt temps molt lluny,
de mica en mica s’ha tornat massa.
Que s’ha apagat la llum,
ha arribat l’hora de tornar a casa.
I he vist trapelles i animals,
homes immortals i cabres que volen.
Gent sense pàtria i arbres enganxats amb cola.
He vist dones tropicals, nens sense nom d’illes de foc i suor.
He vist que el món no es canvia sol.
I és quan et creixen les ales
que el món té sentit, que el món té sentit.
Formo part d’una batalla
de grans contra petits, de grans contra petits.
No, no tinguis por.
S’ha acabat aquell silenci i embogim en la foscor.
No, no tinguis por.
Un puny enlaire i l’altra mà, l’altra mà...
Per saber que no estic sol.
En el món de la ignorància i la vergonya
sembla que tot estigui fet
però tanta diferència a mi em capgira
i em remou tots els sentiments.
Joventut i optimisme ‘combatim’ l’egoisme,
viatgem com l’artista, no perdis mai cap pista.
Comparteix la vida que no sigui trista.
No perdis mai el món de vista.
Quan miro enrere els dies semblen curts
com les nits al teu costat,
on para la vida del que lluita i no té son,
del que balla i ja no dorm.
Curiós, curiós canvi de mires.
Si tan sols era ahir
quan jèiem a la platja fins a mig matí.
No, no tinguis por.
S’ha acabat aquell silenci i embogim en la foscor.
No, no tinguis por.
Un puny enlaire i l’altra mà, l’altra mà...
Em diuen que cregui, em diuen que cregui,
em diuen que cregui i em diuen que no.
Per saber que no estic sol.
