Ja no hi ha trapezistes
Divuit mesos i un dia més, es fa tan lent esperar,
ja no passen tramvies, no, ja no vaig ni a pescar.
Ja no borden els gossos i han plegat els del circ,
ja no hi ha trapezistes, no, i tu no véns mai per aquí.
S'ha parat el rellotge vell de la nostra estació
i els ocells de la via tres s'han rebel·lat contra tot.
I els diumenges a la tarda són encara tan avorrits;
hi ha coses que no canvien mai i tu no véns mai per aquí.
Un avió creua un tros de cel i jo em sento morir,
aquests núvols no marxaran fins que arribi l'abril
Tu ja no véns mai per aquí. Ja no queden estrelles,
no, tampoc passen els trens que ens portaven a casa
els dos després d'anar a trencar el gel.
I ja res és com era abans, els avis diuen sovint,
les xafarderes van preguntant: per què no véns mai per aquí?
I les nits, quan ja no fa fred, torno a pujar al meu terrat.
Des d'aquí puc veure encara aquest cel ennuvolat.
Tu ja no véns mai per aquí.
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater,Pep Sala
