Ja passat el temps
Ja perdut el temps guanyant intents de temps en temps,
han sortit les llunes que en el dia intueixen les nits evidents.
Ja guanyat el temps perdent el temps entre els intents,
han dormit els sols i ja fa temps que hauríem d'estar desperts.
Dia i nit s'angoixa el temps que es perd guanyant els anys.
No es fa tova la vivència d'aprendre sempre a cops de pal.
No oblidarem l'essència primària que ens fa ser animals.
La pedra que ens entrebanca la tenim entre les mans,
la llancem amb la mirada i la perdonem trepitjant endavant.
Som l'equació inexacta que s'equilibra entre catarsi i relativitat.
Només espero, amic meu, que l'estima succeeixi en l'equació de cada instant.
Que els despertars siguin noves llibertats
i el “bona nit” sigui l'acompanyament al pur estat.
Ja passat el temps es veu el temps, passat calmat.
Ara dormo sense culpa i em desperto de veritat.
Dures són les paraules perquè dura és l'experiència d'assumir que ha estat així,
però no són les paraules les que expliquen la subtil de cada intent.
No pretenc més fronteres en aquest món tan esquerdat,
però el temps ens guanya savi per mostrar-nos el camí que hem esgotat.
Autor(es): Sílvia Tomàs
