Ja us he reconegut

Núria Feliu

Sou aquí, els bons amics que jo estimo.
Sou aquí, ara us tinc tan a prop
que em ve una sensació i em pren un tremolor
que em va des del cabell fins al taló.
És el goig de tornar-vos a veure,
és el goig, o potser l'emoció,
per mi és amic, igual
aquell que està allà dalt
com el que seu al rengle principal.
Ja us he reconegut.
amics, que m'heu vingut a veure!
Ja us he reconegut
ja veig que en l'amistat puc creure.
Vostè, que em va animar quan jo vaig començar,
i tu, que em vas fer fer un autògraf pel carrer.
A tots els que heu vingut
ja us he reconegut.
Us vull dir, i no us dic cap mentida,
que, de cop, molt petita m'he vist.
Què m'ha passat? No ho sé. Però ja em trobo bé.
A tots i a cadascú avui cantaré.
Ja t'he vist, oh, senyora bonica!
I al marit, que va sempre amb vostè.
I a tu, una nena abans,
com te n'has fet de gran!
I aquell del Poble Nou, i aquell de Sants!
Ja us he reconegut,
amics, que n'heu vingut a veure!
Ja us he reconegut,
ja veig que amb l'amistat puc creure.
Des d'aquí dalt he vist el noi de posat trist
i aquell que un dia em va venir a felicitar.
I a tu, que vas barbut,
ja t'he reconegut!
Ja us he reconegut,
ja veig que amb l'amistat puc creure.
Conec aquell d'allí, és un antic veí.
A tots i a cadascú, no m'ha fallat ningú.
A tots els que han vingut
els he reconegut!