Jo porto el teu pensament

Víctor Bocanegra

Jo porto el teu pensament
com al front una corona
que m'ombreja bellament:
ningú sab l'encantament
prò tot lo mon se'n adona.
Jo porto el teu pensament
com al front una corona.

Hauré de fê un gran sospir
per emportar-me'n les aures
d'aquest cel a dintre 'l pit.
Ai, sol! que'ls cabells li daures.
Hauré de fê un gran sospir.

I are adéu... El somni meu
may més tornarà a florir.
Are adéu... però no adéu,
lo mellor teu resta en mi.
Are adéu... però no adéu.

Quan me desvetllo a la nit
a tu va el meu pensament,