Jo sé

Darània

Jo sé d'un indret que no té camins,
amb rius celestials que no van al mar,
les barques del moll ni amb veles ni rems.
Les cases mirant al bell sol naixent.

També sé d'un lloc ocult de tot mal,
on no hi ha ni espai, ni gran ni petit,
on no hi ha ni temps, minuts acabats,
on tot és molt quiet i no hi ha demà.

Jo sé d'un hostal on van caminants,
no s'hi arriba pas de prop, ni d'antany,
si hi vas no et perdràs, els llums t'hi duran,
hi ha mel, sopa i pa, i menta als balcons.

També sé d'un hort que no té pagès,
en ordre tot creix i, quan és el temps,
no cal rec ni adob, del cel tot depèn,
conills mengen cols i els nens maduixots.

Jo sé d'un llit que no té cap llençol,
on no fa mai fred, ni mai fa calor,
es mouen uns dits, ben bé són els teus,
que em saben el pit, el sexe i el crit.

Jo sé d'un hostal on van caminants,
no s'hi arriba pas de prop, ni d'antany,
si hi vas no et perdràs, els llums t'hi duran,
hi ha mel, sopa i pa, i menta als balcons.