Jo sento en mi la música
Jo sento en mi la música d'un goig immaculat
que de vegades és lluny i de vegades s'atansa.
Com altres són per a la fe o la caritat,
potser jo visc per aquesta esperança.
que mai, ni quan perdut al fons del meu desert,
i la meva ànima em sembla tan vana com la sorra,
no em defalleix, humil caminet sempre obert,
on cada nit tota petja s'esborra.
Sols que, si en una ment poderosa la fe
corprèn com un gran arbre florit fins al cim,
i mai l'amor no brilla tan noble i tan serè
com quan estima aquell que no l'estima.
Si jo he de viure solament per a esperar
que sigui a ple saber del dany i la mentida:
I, Déu meu, que no deixi d'esperar més enllà,
si allò que espero no és d'aquesta vida.
Autor(es): Màrius Torres,Xavier Ribalta
