Joventut
M’agrades. Una mica.
Però és tan bonica aquesta mica que voldria
recollir-la,
embolicar-la,
i guardarla en una hermita,
molt petita.
No deixeu que això s’embruti,
Déu ens senti, Déu ens salvi, Déu ens guardi,
Déu ens toqui.
I tocar-nos, i apretar-nos i vestir-nos de suor.
I matar-nos sense pressa.
Les coses passen tan de sobte.
Tu creus que menges de tot i et cusen la boca.
La teva pell em descol·loca.
Jo creia que controlava totes les coses.
Joventut, dolça joventut
ara em desfaré de tots els teus laments.
Joventut, dolça joventut
ja estic farta del teu puto Carpe Diem.
Les coses passen tan de sobte.
Tu creus que menges de tot i
m’agrades una mica.
La teva pell em descol·loca.
I m’agrades una mica.
Atura’m que el deliri m’inunda si em toques.
Joventut, dolça joventut
deixa de mofar-te de tot el que sóc.
Joventut, dolça joventut
quan tu marxis seguiré apropant-me al foc.
Joventut, dolça joventut
ara em desfaré de tots els teus laments.
Joventut, dolça joventut
ja estic farta del teu puto Carpe Diem.
