Junts
Sempre tenc present en mi el teu somriure,
De quan érem molt infants; ja anàvem junts
I el teu cos tan garbós que m'encisava,
La mirada tendrà i dolça dels teus ulls.
Passa el temps i com una au seguim volant
I ens param a reposar dalt un penyal,
Contemplam el movement que fan les ones
I escoltam el dolç rompre que elles fan.
Si et dormies, jo seguia el teu costat
En silenci, i el mar parlava per mi.
Com una ona que ens arriba des de lluny
Un desig reneix i torna sense aturar.
Sols mirar-nos ja sabíem que volíem
No importava que ens féssim altre senyal
I si un dia estàvem tristos o ploràvem
Estat junts era el nostre consol.
Autor(es): Xumeu Joan
