Junts
No he confiat en que existís
una frontera entre el que és atzar i és destí
Sec perdut davant del cel
Plor d'estrelles, intentant destapar aquest vel i no naufragar
en l'intent d'aturar el temps
d'amarar de llum un món cec i sense rumb
guanyar la inèrcia d'un present que és boira i fum
vestir de respostes el pas
i trobar el batec del caminar
La claror d'un nou matí
s'obre càlida vessant ombres sobre el llit
Veig la teva corba suau
amagada en el silenci d'una pau que només prop teu
brolla per dins omplint-me els buits
recordant-me que en un món cec i sense rumb
puc comptar amb tu, amarar-me de la teva llum
i així entre tots dos dibuixar
un futur per caminar junts
Sol, despullat de tot em tens avui aquí
vinc amb l'ànima a mà esperant ser feliç
i és que sol, despullat de tot em tens avui aquí
vinc amb l'ànima als ulls esperant reviure instants eterns amb tu
Autor(es): Albert Carbonell
