Junts a Rio

Marc Durandeau

Va arribar en un dia fred a la ciutat.
Ja sense feina i res per compartir,
un somiador que amb poca cosa era feliç
com un de tants pintors amb mandra als dits.

Just al vespre, quan els carrers encenien els fars,
a l'horitzó, la llibertat.
Ens vam conèixer a prop del mar, plens de desig.
Vam estar fent l'amor tota la nit.

Una lleona amb cor de gel, una rebel,
inconformista; sempre li ho senties dir,
"que en aquest món
no es pot ser pobre ni es pot ser ruc.
Has de ser, has de tenir, si vols s algú".

Hi ha molts matins, em deia,
que em vénen ganes d'atracar un banc,
i creuar terra i mar
per ser feliç i anar

Lluny cap a Rio.
Tu i jo a Rio.

M'ha agradat sempre
primer escoltar i després parlar,
sovint em costa entendre el món realment com va.
Tants paisatges i miradors per descobrir
i la gent encadenada al que mai podran tenir.

"Que en aquest món
no es pot ser pobre ni es pot ser ruc.
Has de ser, has de tornar, si vols ser algú".
Vam planejar donar el cop de bon matí
per creuar terra i mar, fer-la feliç, i anar.

Junts, cap a Rio.
Tu i jo a Rio.

De tant en tant m'envia una postal.
Ella m'escriu sovint, no em puc queixar.
Quatre barrots hi tinc, a la finestra,
on puc mirar a l'horitzó. La Llibertat.

Junts, cap a Rio.
Tu i jo a Rio.