Justícia fictícia
Retrets que convoquen tempestes,
ferides que ens hem fet tot sols.
Llampecs que il·luminen escenes,
que intento amagar de tot cor,
però és just, és just.
La pluja confon mentre rega,
cascades de pena, que ens broten dels ulls.
Els llavis, conjuren possessos cent mil encanteris,
que ho tornen tot brut.
Però és just.
Es justament això el que buscaves.
Apaga el vent de Xaloc les espelmes,
s’escampen les cendres i enmig la foscor,
Cremem els records i la guerra,
serà tan intensa com va ser l’amor.
Però es just.
És justament això el que buscaves.
Això es ser el més fort,
això sí es valor.
Podries formar part del càsting d’un programa de ciència-ficció.
Si el sol, amb la seva presència,
no deixa en evidència, la mediocritat,
serem el final d’una serie,
que té bona pinta i acaba fatal.
Però es just,
és justament això el que buscaves.
Això es ser el més fort,
això sí es valor.
Podries formar part del càsting d’una serie, de la HBO.
Autor(es): elsNORTE/ Marta Rubio/ Javier Blanco,elsNORTE
