Kikiriki
El temps, aquí passa més lent. Saludo a les senyores pel
carrer, i fan el xafarder, fan el xafardeig.
I em van mirant quan jo me'n vaig, les sento comentar i
xiuxiuejar: avui sembla més alt, està més animat.
I al bar, em faig sempre l'estrany, evito les converses oficials:
que si el poble es fa gran, que si aquella noieta del costat.
Cada dia al dematí, canta el gall kikirikí. I la gent mig
adormida, es desperta de seguida.
Davant de casa hi ha un espai on juguen nens a córrer i a
xutar, m'agrada seure allà. M'agrada seure allà.
I ens veig com érem fa molt de temps quan anàvem junts a
escola allà al Putxet i ens feiem els valents rient-nos de la gent.
Com quan a ciències naturals teníem ratolins per explorar i
tu li vas posar un a la Marta dins de l'entrepà.
Cada dia al dematí... es desperta de seguida.
I tu confia en aquest text, potser vindré algun dia a fer el cafè,
dòna un petó al teu fill de part del seu padrí.
Si veus la Noe pel carrer comenta-li que visc un gran moment
i posa-li l'accent en que m'has vist molt bé.
