La balada d'en Serafí "el Marco Polo"

Solé

Ell es deia Serafí,
“Marco Polo” de malnom
(perquè) no parava mai de dir
que marxaria a voltar el món

Sempre deia renegat:
“Caldes és una presó,
estic fart d’aquest carrers
em mereixo una vida millor”

i deia
“Jo ho tinc molt clar i faig el que vull”
però no sortia mai de Caldes de Montbui

(en) Serafí s’omplia el got
i parlava d’horitzons,
de viatjar fent autostop,
d’espavilar-se sempre sol

i deia
“Jo ho tinc molt clar i faig el que vull”
però no sortia mai de Caldes de Montbui

I mentrestant es va anar fent gran
i confirmant el que es temia
i que sempre s’havia negat
Res no és etern, res no és segur
i mica en mica va obrir els ulls
i la llum el va cremar

I tot aquell bassal de por
(que) sempre havia dut a dins
ja no el va poder ignorar
ja no hi va poder jugar

I el seu món d’adolescent
es va començar a pansir
i aquell poble tant dolent
en un refugi es convertí

i deia
“Jo ho tinc molt clar i faig el que vull”
i no va sortir mai més de Caldes de Montbui

i deia
“Jo ho tinc molt clar i faig el que vull”
i no va sortir mai més de Caldes de Montbui