Laberint

Ós bru

Despert en la negra nit.
La fragància dels xiprers
em rodeja, m’embafa.
On són ara els meus germans?
Laberint, com si fóssim ratolins.
Laberint, ple de fantasmes recorrents.

Per què és tan fosc el bosc de les teves memòries?
I el dol, què hi fa? Per què els camins esdevenen abruptes?
Correm, defugim quadres familiars que mai oblidarem.

Els cans s’han alliberat.
Cerquen traces d’ansietat.
I jo capto les corredisses
i els gemecs dels meus germans.
Laberint, no podrem desfer el camí.
Laberint, una llum caldrà trobar.

Per què és tot clar? És la llum que projecta el crepúscle?
I enllà, un prat. És el final de la macabra partida?
O és tan sols un llimb? Condemnats deixats de la mà de Déu!

El prat és verd, perduts, deixats de la mà de Déu.
El prat és verd, perduts, deixats de la mà de Déu.
Però el prat és verd. El prat és verd...