La calma de la mar
Quan jo en tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma.
He estat un home valent
i no he girat mai la cara
quan he sentit en la pell
l'urpa de la torbonada.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
Ai,fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma
que després ve un temporal
a l'hora més impensada
La mar, semblava un mirall
La lluna plata semblava
això serà un temporal
d'una nineta encantada.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
Autor(es): Popular
