La cançó del bon rotllo extrem

Divide & Wenceslao

Jo passejo distret per la platja, content,
el sol s'està ponent. I la mar, fent contrast amb el cel.
Les gavines volant, tortugues surfejant,
el dofí fa un mortal i els crancs fent “crac,crac,crac,crac”

Sóc feliç, i tu ets feliç i tothom feliç,
això és la cançó del bon rotllo extrem.

I de sobte, entre els cocoters, un objecte brillant,
un reflex, què serà? Una bombeta de 100 watts.
La vaig recollir i un geni en va sortir
“Jo et concedeixo un desig” Està clar: les làmpares han canviat.

Sóc feliç, i tu ets feliç, tenim un desig,
això és la cançó del bon rotllo extrem.

I vaig dir: No vull guerres, no vull cadenes,
no vull fronteres, no vull fam al món ni odi ni religions.
No vull rics, tampoc vull pobresa, no vull banderes,
no vull destrucció ni enveges ni rancors.

I així seré feliç i tu seràs feliç i tothom serà feliç,
això és el bon rotllo extrem.

I el geni d’Aladdí em va concedir aquell desig,
tindràs un món millor, sense injustícies per fi.

I de cop, un gran meteorit va baixar del cel,
òstia nen, l'he liao! Això és l'apocalipsi now!
Però ara, ja no hi ha guerres, no hi ha fronteres, no hi ha riquesa,
no hi ha, per no haver, no hi ha absolutament res.

Jo estic mort i tu estàs mort i tots estem morts,
això és la cançó del bon rotllo extrem.