La cançó del NO
No vull ser una imatge passada per aigua.
No estic on estava quan no miraves.
No sóc una cara, sóc polaritat carregada.
I no tinc més que paraules per protegir-me les espatlles.
No sé res més del què conec i vull conèixer.
No crido quan em sento amb el dret!
No em callo quan davant em gela el fred!
No em calmo quan la calma és una llei!
No ressalto en el respecte diferent.
No m'exalto quan m'observen ulls serens
i, sobretot, no m'escapo perquè no fujo corrents.
No, jo ara dic no.
Sento que no.
Sento del dol un suau bressol
que em diu que no.
No a estar sempre alerta
a donar-te per por
a ser invisible
i no veure'm.
Si és així em perdo,
si és així et perds.
Seria interessant veure afònic el gall.
Seria interessant veure afònic el gall.
No, jo ara dic no.
Sento que no.
Sento del dol un suau bressol
que em diu que no.
No a apropiar-nos les pors
per fer-les llavors
del que vam ser i no som.
Si és així em perdo,
si és així et perds.
Seria interessant veure com l'ànsia es va apagant.
Seria interessant viure com l'ànsia es va apagant.
No, jo ara dic no.
No perquè sí.
Vull estar tranquil·la,
acariciant-me...
qui sóc jo.
Qui sóc jo?
Autor(es): Sílvia Tomàs
